■ gemegar

Etimologia: del ll. vg. *gĕmĭcare, der. del ll. cl. gĕmĕre, íd. 1a font: s. XIII, Vides
    verb intransitiu
  1. Fer gemecs. El ferit no parava de gemegar.
  2. per analogia Com gemega, el colom! El vent gemegava a la xemeneia.
  3. figuradament Sentir-se oprimit. El poble gemegava sota la tirania.