■ gaudir

Partició sil·làbica: gau_dir
Etimologia: del ll. gaudēre, íd., per via culta 1a font: 1803, DEst.
    verb
    1. intransitiu Sentir goig, un viu plaer. Ell sí, que gaudeix de la vida!
    2. intransitiu Posseir una cosa de la qual hom treu un profit, un avantatge. Gaudeix d’una gran fortuna. Espero que gaudeixis d’una bona salut. Els nobles gaudien de molts privilegis.
    3. transitiu obsolet Escoltàvem bocabadats gaudint una visió de camps i ocellades.
    4. pronominal Treure profit d’alguna cosa d’altri. No se’n podrà gaudir, de la casa, fins que no hereti.
  2. intransitiu per extensió Una contrada que gaudeix d’un bon clima.