■ garrotar

Etimologia: de garrot 1a font: s. XIV, Metge
    verb transitiu
  1. Estrènyer fort el lligam (d’un fardell, una càrrega, etc.) retorcent-lo amb un garrot o garrotador.
  2. Un lligam, un vestit, estrènyer fort, excessivament (a algú). És una dona que va garrotada.