■ garrofa

Etimologia: de l’àr. vg. ḫarrûf, pl. de ḫarrûba ‘fruit o tavella del garrofer i d’altres llegums’; la variant dial. garrova prové de la forma de l’àr. cl. ḫarrûba, ḫarrûb 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. botànica i agricultura Fruit del garrofer, bru, indehiscent, polisperm, de coberta coriàcia i de polpa carnosa.
    2. per analogia Patilla.
    3. plural figuradament i irònicament Mitjans de subsistència. Jo, per sort, em guanyo bé les garrofes.
    4. figuradament Mentida.
  2. marina, marítim Ungla de l’àncora.