garbuix

Accessory
Partició sil·làbica: gar_buix
Etimologia: de l’it. garbuglio, íd., probablement resultat d’un encreuament de groviglia ‘embull de fils’ (del ll. globus ‘cabdell’) i bugliare (ll. bullire ‘bullir’) 1a font: 1864, DLab.
Body
    masculí
  1. Barreja confusa, embolic. Un garbuix de cotxes i de gent.
  2. figuradament M’ha explicat tantes coses, que m’he fet un garbuix.