■ ganya

Etimologia: possible encreuament de l’oc. gaunha, íd., segurament del mateix origen preromà de galta, amb el cast. galla, agalla, íd., potser del ll. glandŭla ‘glàndula’ 1a font: 1370
    femení
    1. anatomia animal Brànquia.
    2. per extensió anatomia animal Cadascun dels costats del cap d’un ocell, on comença el coll.
    3. fer ganyes Fer ganyotes.
    4. tenir mala ganya Tenir una cara no gens agradosa.
  2. construcció naval Peça que reforça la unió de la roda de proa amb l’amura d’un vaixell.