■ ganivet

Etimologia: der. d’un probable ant. canif o ganif, del frànc. knif, íd. 1a font: 1313
    masculí
    1. Instrument que consisteix en una fulla llarguera, generalment d’acer, amb una vora afilada, proveït d’un mànec i que serveix per a tallar.
    2. Nom genèric de diverses eines i instruments de tall semblants a un ganivet, que formen part d’algunes màquines.
    3. ganivet de llescar indústria surera Ganiveta de fulla corba per a tallar les pannes de suro en llesques.
    4. ganivet de triar indústria surera Fulla per a treure escapces i tares en triar.
  2. marina, marítim Tros de lona tallat obliquament que hom afegeix a la vorada de les veles per eixamplar-les gradualment des dels punys del gràtil als del pujament.
  3. metrologia Aresta del fulcre d’una balança i, per extensió, el fulcre enter.
  4. zoologia Mol·lusc de l’ordre dels lamel·libranquis, de la família dels solènids (Solen vagina), de cos allargat, cobert per dues valves cilíndriques molt primes.