■ galopar

Etimologia: del fr. galoper, íd., probablement del frànc. *wala hlaupan ‘saltar bé’ 1a font: s. XV
    verb intransitiu
    1. Anar un animal, especialment un cavall, al galop.
    2. Cavalcar en un animal, especialment un cavall, que va al galop. Va galopar tot el matí, i l’endemà estava escruixit.
  2. figuradament Anar a una gran velocitat.
  3. Ballar el galop.