■ gallejar

Etimologia: de gall1 1a font: 1696, DLac.
    verb intransitiu
  1. Fer el gall, l’important, captenir-se arrogantment. Es va posar a gallejar davant els amics per impressionar-los.
  2. Alçar la veu en to d’amenaça, bravatejant.
  3. Fer el valent.