gall
Accessory
Etimologia: del ll. gallus, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
masculí
-
ornitologia
- Nom comú del mascle de diverses espècies d’ocells de l’ordre dels fasianiformes. Cal esmentar-ne el gall domèstic (o simplement gall) (Gallus gallus, família dels fasiànids), amb una cresta carnosa, tarsos esperonats, plomatge de coloració variable i cua arquejada.
- al cant del gall (o al gall cantant) A punta de dia.
- brega de galls espectacles Espectacle consistent a col·locar dos galls de baralla en una gallera perquè s’ataquin mútuament, generalment fins que un aconsegueix de matar l’altre.
- gall de baralla (o de brega, o de combat) espectacles Gall que té un fort instint de lluita i que hom sol aprofitar, degudament ensinistrat, per a les bregues de galls.
- gall de bosc Gall salvatge.
- gall dindi Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels meleagrídids (Meleagris gallopavo), amb el plomatge bru bronzejat amb taques blanques, i el cap i el coll coberts de carúncules vermelles.
- gall faver Polla blava.
- gall fer Gall salvatge.
- gall salvatge Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels tetraònids (Tetrao urogallus), de color gris el mascle i vermell terrós la femella.
- no cantar-ne (o no cantar-se’n) gall ni gallina (d’algú o alguna cosa) No parlar-ne ja ningú, haver caigut en l’oblit. Ara fa forrolla, però d’ací a uns quants anys no se’n cantarà gall ni gallina.
- figuradament Persona que, en un poble, en una comunitat, etc., vol manar-ho tot, és el principal, imposa la seva voluntat, etc.
- botànica Rosella.
- esports Categoria determinada pel pes de l’atleta pròpia d’alguns esports, com la boxa (entre 51 kg i 54 kg) i la lluita (fins a 57 kg).
- ictiologia Peix actinopterigi de l’ordre dels zeïformes, de la família dels zeids (Zeus faber), amb el cos alt i comprimit i amb punxes al cap, boca grossa protràctil i amb una taca negra a cada costat.
- música Nota falsa produïda per un cantant en el registre alt.
- pesca Conjunt format per tres planxes de suro superposades i lligades amb filferro, amb un forat al mig, on hom clava una banderola, un fanal encès o una campaneta, i que serveix, lligat al cap d’un ormeig, per a assenyalar on és calat aquest.
Vegeu també:
gall2