■ fundar

Etimologia: del ll. fundare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Començar la construcció (d’una ciutat). Els romans van fundar moltes colònies arreu del seu imperi.
    2. per extensió Fundar un regne, un imperi.
    3. figuradament Crear un establiment o una institució, com ara un hospital, una associació, una empresa, etc. Fundar un hospital, una escola. Fundar una càtedra en una universitat.
    1. transitiu Recolzar allò que hom creu, que hom espera, que hom es proposa, etc., en raons, en motius, etc. En què fundes aquesta opinió? No sé en què fundes les teves esperances.
    2. pronominal En què es funden, les teves esperances?