■ fulminar

Etimologia: del ll. fulminare, íd., der. de fulmen, -ĭnis ‘llamp’ 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. transitiu
    1. Colpir amb el llamp o amb llamps.
    2. Colpir (algú) el llamp. Va caure fulminat.
    3. antigament Llançar una condemnació, especialment en nom de l’Església. Fulminar una excomunió.
    4. figuradament Em va fulminar amb la mirada.
  2. intransitiu Llançar llamps.
  3. explosius
    1. transitiu Fer explotar una matèria explosiva.
    2. intransitiu Fer explosió, una matèria explosiva.