■ fregar

Etimologia: del ll. frĭcare, íd. 1a font: 1250
    verb
  1. intransitiu Moure’s dues superfícies en contacte de manera que uns mateixos punts de l’una es vagin posant successivament en contacte amb punts diferents de l’altra. La roda de la bicicleta frega amb la forquilla.
  2. transitiu Tocar superficialment en passar. És tan alt, que frega el sostre del menjador amb els cabells.
    1. transitiu Sotmetre una cosa a l’acció d’una altra que hom fa moure sobre la seva superfície. Frega el mirall amb aquest drap. Fregar una peça de fusta amb paper de vidre.
    2. pronominal Es fregava els ulls meravellat.
    3. transitiu especialment Netejar (el paviment) fregant-lo amb una baieta, un fregall, etc., molls. Dissabte fregarem el pis.
    4. transitiu Rentar (els plats).
    5. fregar-se les mans Sentir satisfacció per una cosa que està a punt d’esdevenir-se i de la qual hom espera treure profit.