■ fre

Etimologia: del ll. frēnum, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Instrument de ferro al qual hom lliga les regnes i que, posat a la boca dels cavalls, els muls, etc., serveix per a subjectar-los i menar-los.
  2. figuradament Aturador, moderador de les accions, de la passió, etc. Aquella dona no té fre. Si no poseu fre a l’anarquia tot serà desordre. Cal posar fre a la seva ambició.
  3. anatomia animal
    1. Plec membranós que, a manera de brida, limita els moviments d’un òrgan o d’una part.
    2. Sistema d’acoblament de les ales dels lepidòpters consistent en un o més pèls de la base de l’ala posterior, que es fixen en el retinacle de l’ala anterior.
    3. fre de la llengua Tel de la llengua.
    4. fre del prepuci Brida que uneix el prepuci al gland.
    1. tecnologia Dispositiu capaç d’absorbir l’energia cinètica d’un sistema mecànic en moviment per tal de produir una disminució de la velocitat, provocar l’aturada completa o impedir l’acceleració.
    2. fre de disc Fre de fregament en què uns dispositius de fricció pincen una peça mòbil, el disc, que gira solidària amb la roda.
    3. fre de fregament tecnologia Fre que transforma l’energia cinètica en energia calorífica per fregament entre dues superfícies, l’una fixa i l’altra mòbil.
    4. fre de tambor tecnologia Fre de fregament, emprat principalment en els automòbils, en què una part, el tambor, va fixada a la roda, i l’altra, solidària a l’eix fix, és formada per dues peces articulades que pressionen sobre la cara interior del tambor.
  5. indústria tèxtil
    1. Mecanisme per a aturar ràpidament el teler mecànic, amb la llançadora totalment dins un calaix, evitant que resti enclosa dins la calada.
    2. Mecanisme d’acoblament que transmet, en la selfactina, el moviment a les pues per al despuntatge.
    3. Tensor de fil en la llançadora.
    4. Mecanisme aplicat al plegador d’ordit per a donar a aquest últim una tensió regular.