Es mostren 2 resultats

■ franc1 | franca

franc

Etimologia: del germ. frank, nom del poble germànic
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als francs.
  2. masculí i femení història Individu d’un poble germànic, constituït per l’agrupació de diverses poblacions del Rin inferior, que conquerí la Gàl·lia.
  3. adjectiu i masculí i femení Nom donat als catalans pels escriptors àrabs durant el període de la reconquesta cristiana.
  4. adjectiu i masculí i femení Nom amb què els grecs designaven els croats i els expedicionaris llatins a Grècia i a l’Orient.
  5. masculí economia Unitat monetària de França, Bèlgica i Luxemburg, de curs legal fins a la seva substitució per l’euro, però vigent a Suïssa i en diversos estats d’Àfrica.
  6. masculí numismàtica
    1. Moneda francesa d’or, d’un valor de 20 sous tornesos, encunyada per primera vegada el 1360 per Joan II el Bo.
    2. Moneda francesa d’argent creada per Enric III el 1575.
    3. Valor monetari establert al final del segle XVIII equivalent a una lliura tornesa, malgrat la disminució del valor d’aquesta unitat de compte, i que originà el franc modern.
    4. Nom genèric d’una unitat monetària moderna adoptada primerament als territoris sotmesos a l’autoritat de Napoleó I o bé en altres per la seva influència al començament del segle XIX.


    7. Vegeu també:
    franc2

■ franc1 | franca

adjectiu Relatiu o pertanyent als francs masculí i femení història Individu d’un poble germànic, constituït per l’agrupació de diverses poblacions del Rin inferior, que conquerí la Gàllia adjectiu i masculí i femení Nom donat als catalans pels escriptors àrabs durant el període de la reconquesta cristiana adjectiu i masculí i femení Nom amb què els grecs designaven els croats i els expedicionaris llatins a Grècia i a l’Orient masculí economia Unitat monetària de França, Bèlgica i Luxemburg, de curs legal fins a la seva substitució per l’euro, però vigent a Suïssa i en diversos estats d’Àfrica…
Traducció

■ franc2 | franca

franc

Etimologia: de franc1, poble germànic dominador de les Gàl·lies i dispensat de pagar tributs, situació estesa a l’antiga Marca Hispànica, d’on el sentit de ‘lliure, exempt’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Que és de condició lliure. Franc i lliure. Fer llibert o franc algú.
    2. Eximit.
    3. economia Lliure, exempt de certes càrregues. Franc de port. Zona franca. Port franc.
    4. de franc Sense pagar. No et caldrà pagar: avui l’entrada és de franc.
    1. adjectiu Que expressa obertament el seu pensament, sense dissimulació ni reserva. És un xicot simpàtic i molt franc: de seguida sereu amics.
    2. adverbi Parla’m franc.
    3. adjectiu figuradament Exempt de barreja, no dubtós ni adulterat. Un vent franc. La malalta ha entrat en una fase de franca millora.


    3. Vegeu també:
    franc1

■ franc2 | franca

adjectiu Que és de condició lliure Franc i lliure Fer llibert o franc algú Eximit economia Lliure, exempt de certes càrregues Franc de port Zona franca Port franc de franc Sense pagar No et caldrà pagar avui l’entrada és de franc adjectiu Que expressa obertament el seu pensament, sense dissimulació ni reserva És un xicot simpàtic i molt franc de seguida sereu amics adverbi Parla’m franc adjectiu figuradament Exempt de barreja, no dubtós ni adulterat Un vent franc La malalta ha…
Informació complementària
Traducció