Accessory
Partició sil·làbica: frac_ci_ó
Etimologia: del ll. td. fractio, -ōnis ‘acció de trencar’, der. de fractus, -a, -um, participi de frangĕre ‘trencar’ 1a font: 1803, DEst.
Etimologia: del ll. td. fractio, -ōnis ‘acció de trencar’, der. de fractus, -a, -um, participi de frangĕre ‘trencar’ 1a font: 1803, DEst.
Body
-
femení
-
- Acció de rompre o rompre’s, de dividir o dividir-se en parts.
- litúrgia En la missa, acció de partir el pa consagrat.
- litúrgia Part de la missa, abans de la comunió, en la qual el pa consagrat és partit amb vista a la comunió.
- fracció del pa litúrgia Expressió que significa la celebració de l’eucaristia.
-
- Part d’un tot presa a part.
- pedologia Part d’un sòl els components de la qual són compresos entre uns límits de magnitud determinats.
- química Producte obtingut per fraccionament d’una mescla.
- fracció mecànica pedologia Part que resta d’una mostra de sòl un cop extrets la matèria orgànica, els carbonats i les sals solubles.
- fracció molar química Fracció de mols d’un determinat component d’una mescla o una dissolució sòlida, líquida o gasosa que conté un mol de la mescla o dissolució.
-
matemàtiques
- Expressió de la forma n/m, on n i m, anomenats, respectivament, numerador i denominador, són elements d’un domini d’integritat, amb la condició m ≠ 0.
- fracció algèbrica Fracció en la qual intervenen símbols algèbrics.
- fracció aparent Fracció ordinària en la qual el numerador és múltiple del denominador.
- fracció decimal Fracció ordinària en la qual el denominador és una potència de 10.
- fracció egípcia Fracció amb numerador 1.
- fracció impròpia Fracció ordinària amb el numerador més gran que el denominador.
- fracció irreductible Fracció en la qual el numerador i el denominador no tenen cap divisor comú, a part els trivials.
- fracció ordinària Fracció n/m on n i m són nombres enters.
- fracció periòdica Fracció l’expressió decimal de la qual conté una xifra o grup de xifres (anomenades període) que es repeteixen indefinidament.
- fracció pròpia Fracció ordinària amb el numerador menor que el denominador.
- fracció racional Fracció en la qual tant el numerador com el denominador són polinomis d’una variable.