■ fornir

Etimologia: ant. fromir, alterat després en formir i fornir, probablement del germ. fràncic *frumjan ‘ser útil, profitós’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Proveir d’allò que cal o convé tenir. Havien fet grans provisions per fornir la host. Forniren molt bé de gent la torre.
  2. Lliurar en quantitat suficient alguna cosa venent-la, donant-la, produint-la, etc. Forneixen oli als detallistes. Aquesta mina forneix carbó per a tot el país.