formigó

Accessory
Etimologia: el sufix prové segurament d’una contracció de *formigaó, del ll. formicatio, -ōnis ‘formigueig’ 1a font: 1653, DTo.
Body
    masculí
  1. Sensació molesta comparable a la produïda per les formigues en córrer sobre la pell.
  2. construcció
    1. Material de construcció constituït per una barreja de grava, sorra i ciment pòrtland.
    2. formigó armat Formigó a l’interior del qual hom disposa armadures metàl·liques, destinades a resistir esforços de tracció o de flexió, que el formigó ordinari no suportaria bé.