■ formatge

Etimologia: del ll. vg. (caseus) *formatĭcus ‘(formatge) afaiçonat’ en una forma o motlle 1a font: 1271
    masculí
  1. alimentació, indústries alimentàries
    1. Producte elaborat a partir de la quallada de la llet pura o bé de la desnatada o de l’enriquida amb nata (greix de la llet). Formatge tendre, sec, gras, magre. Formatge de bola. Formatge manxego, parmesà.
    2. formatge blau Tipus de formatge de pasta tova amb vetes interiors de floridura, de color blavós o verdós, i sabor fort i picant, com el rocafort, el cabrales, el danablú, el blau alemany i el blau d’Alvèrnia.
    3. formatge de topí Formatge típic d’algunes contrades del Pirineu, fet amb llet d’ovella, amb addició d’anís o d’un altre licor durant la fermentació, de pasta cremosa, untuosa i suau, olor forta i sabor picant.
    4. formatge fos Formatge obtingut per fusió, amb ajut de sals fundents (fosfats, citrats) i una barreja de farina de formatge i aigua, amb possibilitat d’incorporar-hi llet en pols i mantega.
  2. indústria tèxtil
    1. Petit plegador d’ordit, d’uns dotze centímetres d’amplària, obtingut amb l’ordidor de formatges.
    2. Petit plegador obtingut amb ordidor mecànic en la fabricació de vetes.