■ fonamental

Etimologia: del ll. fundamentalis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Que serveix de fonament, de base. Roca fonamental. Principis fonamentals.
  2. per extensió De capital importància. Un problema fonamental. És fonamental de fer-ho.
  3. música
    1. Dit del so bàsic d’una escala musical.
    2. Dit de la tonalitat bàsica d’una obra musical.