■ fonament

Etimologia: del ll. fŭndamĕntum, íd., der. de fundare ‘assentar fermament sobre una base’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. [generalment en pl]
    1. construcció Basament de les parets i els pilars d’un edifici que resten enterrats i transmeten al terreny el pes de la construcció.
    2. figuradament Posar els fonaments d’una institució.
  2. figuradament
    1. Part essencial sobre què recolzen les altres. Les relacions econòmiques són el fonament de l’ordre social. Els fonaments de la fe.
    2. Allò sobre què recolza un judici, una apreciació, etc. Ho diu amb fonament. Una opinió sense fonament. Aquesta sospita no té cap fonament.
    3. [generalment en frases negatives] Serietat, formalitat, etc., d’una persona. Un home sense fonament.