Accessory
Etimologia: del gr. phōnētikós ‘relatiu al so’, der. de phōnéō ‘fer sentir la veu, parlar’, i aquest, de phōnḗ ‘so, veu’ 1a font: 1864, DLab.
Body
-
fonètica, fonologia
-
adjectiu
- Relatiu o pertanyent a la veu humana, als sons del llenguatge.
- Relatiu o pertanyent a la fonètica.
-
femení
- Disciplina particular de la lingüística que estudia la realització dels fonemes en totes llurs alternatives analitzables.
- fonètica articulatòria Branca de la fonètica que estudia els sons de la parla des del punt de vista de la seva producció.
- fonètica auditiva Branca de la fonètica que estudia la percepció dels sons per part de l’oient.
- fonètica sintàctica Conjunt de fenòmens fonètics que es produeixen com a conseqüència del contacte entre fonemes contigus pertanyents a mots diferents.
- canvi fonètic Modificació d’un fonema sense transcendència fonològica en el curs de l’evolució d’una llengua.
- llei fonètica Llei proposada pels neogramàtics que intenta descriure i explicar el canvi fonètic d’un element o articulació en un moment del temps.