■ fluor

Partició sil·làbica: flu_or
Etimologia: del ll. fluor, -ōris ‘raig, acte de rajar’ 1a font: 1868, DLCo.
masculí [símbol F] química inorgànica Element pertanyent al grup VII de la taula periòdica (grup dels halògens), de valència -1, de nombre atòmic 9 i de pes atòmic 18.9984.