■ florejar

Etimologia: de flor 1a font: 1398
    verb
  1. intransitiu botànica
    1. Florir.
    2. Ésser en flor les plantes d’un indret.
  2. transitiu
    1. Adornar, guarnir, alguna cosa amb flors pintades, esculpides, etc.
    2. figuradament música Fer sonar les cordes de la guitarra amb tres dits de manera contínua, repetint una figura musical.
    3. figuradament música Adornar una melodia amb notes suplementàries.
  3. transitiu Triar la flor, la part millor d’alguna cosa.
  4. intransitiu Ésser a flor de terra, d’aigua, etc.
  5. intransitiu esports En l’esgrima, fer brandar la punta de l’espasa.
  6. transitiu indústria surera Treure la pela del suro.