■ fletxa

Etimologia: del fr. ant. flèche, íd., d’origen incert, potser relacionat amb el neerl. vlieke, baix al. ant. fliuca, íd., del frànc. *fleu(k)ka 1a font: s. XIV
    femení
    1. armament Arma ofensiva que hom llança amb un arc o una ballesta i que consisteix en una tija prima de fusta amb una punta esmolada de ferro en un dels extrems i, a vegades, a l’altre extrem, unes aletes de ploma o de metall.
    2. esports En el tir amb arc, projectil que hom dispara.
    3. com una fletxa (o disparat com una fletxa) col·loquialment Molt de pressa.
  2. Senyal semblant a una fletxa o un cap de fletxa, usat principalment per a indicar una direcció.
    1. Objecte que s’alça formant punxa.
    2. arquitectura Element arquitectònic propi del gòtic, de forma cònica o bé piramidal, amb la base quadrada, hexagonal o octagonal.
  4. aeronàutica Angle que forma la línia que uneix els punts de les cordes dels perfils d’una ala situats a un 25% del caire d’atac amb el pla de simetria de l’avió.
    1. geometria Distància del punt mitjà d’un arc a la corda.
    2. tecnologia Distància entre el punt de màxima deformació d’una biga sotmesa a flexió i el lloc que ocuparia teòricament el mateix punt si no hi hagués deformació.
  6. fletxa astronòmica astronomia Instrument emprat antigament per a determinar l’altura dels astres.
  7. fletxa litoral geomorfologia Tipus de cordó litoral, format per l’acumulació de material detrític, que recolza sobre un sortint de la costa o sobre una illa.