■ flairar

Partició sil·làbica: flai_rar
Etimologia: del ll. fragrare ‘exhalar olor’, alterat ja en ll. td. en flagrare, per dissimilació 1a font: s. XIV
    verb
  1. transitiu
    1. Olorar. Flairar una rosa.
    2. Sentir (olor). Tot el dia flairàvem aquelles olors. No flairo cap pudor.
    3. figuradament Ensumar, pressentir. Vam flairar de seguida que tot allò eren mentides.
  2. intransitiu Fer flaire. Com flairen, aquests clavells!