■ flagrant

Compareu: fragant
Etimologia: del ll. flagrans, -ntis, participi pres. de flagrare ‘cremar’ 1a font: s. XVII
    adjectiu
  1. Que crema fent flama.
  2. especialment i figuradament
    1. Que esclata, que té lloc, sota els ulls mateixos d’algú; manifest, innegable. En flagrant delicte.
    2. Tan evident que no necessita proves. Una violació flagrant del dret internacional.