■ flabiol

Partició sil·làbica: fla_bi_ol
Etimologia: del ll. vg. *flabiolum, alteració d’un ll. vg. *flabŭlum, der. de flabrum ‘buf dels vents’, i aquest, der. de flare ‘bufar’, per influx del gr. plagíaulos ‘flauta travessera’, comp. de plágios ‘travesser’ i aulós ‘flauta’ 1a font: 1404
    música
    1. masculí Flauta rústica de canya de sons molt aguts.
    2. masculí i femení Músic que toca el flabiol.
    3. flabiol de set forats (o de set canons) Flauta de Pan.
  2. anar darrere (d’algú) amb un flabiol sonant Perseguir algú inútilment perquè faci alguna cosa.