■ fixar

Etimologia: de fix 1a font: 1696, DLac.
    verb
    1. transitiu Clavar, enganxar, etc., una cosa de manera que no pugui moure’s o desprendre’s. Fixar una anella a la paret.
    2. pronominal La humitat s’ha fixat a la paret.
    3. transitiu figuradament Fixar l’atenció sobre un fet, sobre algú.
    4. transitiu Establir d’una manera durable, definitiva, en un indret determinat. Han fixat la seva residència a Llofriu.
    5. transitiu fotografia Sotmetre el material sensible impressionat a l’acció d’un bany de fixador després d’haver estat revelat.
  2. pronominal
    1. Dirigir l’atenció amb interès vers una cosa. Fixeu-vos en els seus moviments.
    2. Sentir, algú, atreta l’atenció per algú o alguna cosa. M’hi he fixat des que ha entrat.
    3. Parar atenció en una certa cosa a fi de prendre-la com a exemple o com a lliçó. No cal fixar-se en allò que diuen certes persones.
    4. Adquirir consciència d’algú o alguna cosa que hom veu o té al davant. No m’havia fixat que ja eres aquí.
  3. transitiu
    1. Establir d’una manera durable en un estat determinat. Fixar una llengua.
    2. Fer permanent.
    3. Determinar, assenyalar concretament el valor d’una cosa, l’hora de fer una cosa, etc. Fixar un preu. Encara no han fixat la data del viatge.