Es mostren 2 resultats

■ finesa

finesa

Etimologia: de fi3 1a font: 1368
    femení
  1. Qualitat de fi; finor.
    1. Demostració d’afecte fina, delicada.
    2. especialment Petit present que hom fa com a expressió d’afecte.

■ finesa

femení Qualitat de fi finor Demostració d’afecte fina, delicada especialment Petit present que hom fa com a expressió d’afecte
Informació complementària
Traducció

■ finès | finesa

finès

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als finesos o a llur llengua.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un poble estès per Finlàndia, Livònia i altres països del nord d’Europa.
  3. masculí lingüística
    1. Llengua finoúgrica del grup baltofinès, anomenada suomi pels seus parlants, els finesos.
    2. Baltofinès.

■ finès | finesa

adjectiu Relatiu o pertanyent als finesos o a llur llengua masculí i femení etnologia Individu d’un poble estès per Finlàndia, Livònia i altres països del nord d’Europa masculí lingüística Llengua finoúgrica del grup baltofinès, anomenada suomi pels seus parlants, els finesos Baltofinès
Traducció