■ figuratiu
| | figurativa

Partició sil·làbica: fi_gu_ra_tiu
Etimologia: del ll. td. figurativus, -a, -um, íd. 1a font: s. XV
    adjectiu
  1. Que serveix de figura o de representació d’una altra cosa.
  2. art
    1. Dit de l’art que s’expressa mitjançant la representació o la interpretació de realitats externes i concretes (en oposició a l’art abstracte).
    2. Dit de l’artista que practica aquest art.