■ fidel

Etimologia: del ll. fĭdēlis, íd., cat. ant. feel, per via popular 1a font: s. XII, Hom.
    1. adjectiu Que no manca a la fe promesa.
    2. adjectiu i masculí i femení especialment religió Seguidor d’una fe religiosa. Els fidels musulmans. La missa participada pels fidels.
    3. adjectiu i masculí i femení litúrgia Creient que ha rebut la iniciació sacramental completa, en contraposició al catecumen.
  2. adjectiu
    1. Que no manca a allò a què s’ha compromès envers algú. Un treballador fidel.
    2. Un home fidel a la seva paraula, als seus juraments.
    1. adjectiu i masculí i femení Constant en afecció o lleialtat envers aquella persona amb qui hom té un lligam d’amor, de gratitud, d’honor, etc. Un súbdit fidel, un fidel. Uns amants fidels. Un amic fidel.
    2. masculí història Noble hispanogot lligat al rei per un vincle, privat, de fidelitat.
    3. adjectiu per analogia Un gos fidel al seu amo.
  4. adjectiu per extensió Un comportament, una actitud, fidel.
    1. adjectiu figuradament Exacte, verídic. Una narració fidel. Un testimoniatge fidel. Una còpia, una traducció fidels.
    2. masculí dret administratiu Persona encarregada de controlar el servei públic de determinades operacions de mesura i els aparells amb els quals aquestes són fetes per tal que compleixin les condicions d’exactitud i de legalitat establertes per l’autoritat.