<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ferró</title>
Body
masculí ictiologia Agullat.
Es mostren 3 resultats
■
ferro
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ferro</title>
Accessory
Etimologia: del ll. ferrum, íd. 1a font: c. 1300
Body
-
masculí
-
- [símbol Fe] química inorgànica i metal·lúrgia Element de transició del bloc d, situat entre els elements dels blocs s i p en la taula periòdica, de nombre atòmic 26 i de pes atòmic 55,847.
- clorur de ferro(II) (o clorur ferrós) [FeCl2] química Substància de color verd que hom obté per acció de l’àcid clorhídric damunt el ferro.
- clorur de ferro(III) (o clorur fèrric) [FeCl3] química Sòlid vermell que hom obté per acció de clor damunt el ferro.
- ferro colat fosa 2 2.
- òxid de ferro(II) (o òxid ferrós) [FeO] química Protòxid de color negre, obtingut a alta temperatura per reducció de l’òxid fèrric.
- òxid de ferro(III) (o òxid fèrric) [Fe2O3] química Sesquiòxid molt abundant a la natura (el rovell n’és un hidrat), obtingut per calcinació del sulfat ferrós.
- òxid salí de ferro [Fe3O4] química Òxid que constitueix la pedra d’imant natural, obtingut artificialment per combustió del ferro o per acció del vapor d’aigua; és anomenat també òxid magnètic o magnetita.
- sulfat de ferro(II) (o sulfat ferrós) hidratat [Fe(SO4), 7H2O] química Sal que es presenta en forma de cristalls verds i és obtinguda per acció de l’àcid sulfúric damunt el ferro. És anomenat vidriol verd.
- sulfat de ferro(III) (o sulfat fèrric) [Fe2(SO4)3] química Sal que hom obté per acció de l’àcid sulfúric damunt l’òxid fèrric.
- sulfur de ferro(II) [FeS] química Compost obtingut sintèticament i que serveix per a preparar l’àcid sulfhídric.
-
- Tros de ferro. Amb aquest ferro ho podré fer.
- especialment Peça de ferro que forma part d’una arma, d’un objecte, d’una màquina, etc. El ferro del martell, de l’arada, de la llança. Els ferros d’una gàbia.
-
- Arma de tall.
- Punta metàl·lica de certes armes.
- Fulla de l’espasa, la daga, etc.
-
- Nom genèric de diferents eines o instruments emprats en diversos oficis.
- adoberia Fulla de ferro un poc corbada, amb un mànec a cada cap, que hom empra per a allisar o netejar les pells.
- indústries del calçat Cadascuna de les diferents eines consistents en una planxa o una tija, de diversos gruixos, muntada en un mànec de fusta i que empra el sabater per a brunyir, tallar, marcar els vius o les rebaves, per a picar el punt de la sabata, etc.
- ceràmica Petita planxa de ferro doblegada per un cap que empra el terrisser per a polir les peces que fabrica.
- construcció naval Eina del calafat, semblant a l’escarpra, que varia lleugerament de forma segons que sigui per a introduir l’estopa en els coments o en les escletxes, per a obrir-los o per a acabar i allisar el calafat d’una embarcació.
- marina, marítim Ancorot.
- marina, marítim Ruixó.
- plural obstetrícia Fòrceps. Treure un infant amb els ferros.
- oficis manuals Cadascuna de les eines del torner formades per una peça de ferro muntada en un mànec i que hom empra per a fer rosques, per a fer ranures o per a engrandir forats.
- indústria tèxtil Eina de forma rodona o una mica aplanada, amb un canal longitudinal, emprada en els telers a mà per a teixir els velluts per ordit.
- indústria vidriera Eina emprada pels vidriers per a donar la forma i la mida del coll de les ampolles o per a fer-los la boca.
- ferros de cuinar (o simplement ferros) llar, assumptes domèstics Trespeus per a tenir les olles al foc.
- ferros de marcar Estri en forma de tisores que hom usa per a arrissar els cabells.
- esports Bastó de golf més curt i amb el cap molt més reduït que una fusta, emprat normalment per a executar cops des del carrer o el rough.
-
heràldica
- Metall, generalment emprat pels heraldistes italians i alemanys, representat gràficament per línies diagonals que s’entrecreuen de destra a sinistra i de sinistra a destra de l’escut.
- ferro de fusell Borgonya Figura artificial que representa una anella del collar del Toisó d’Or.
- ferro de llança Moble la forma ordinària del qual és la d’un ferro agut.
- ferro de molí Moble, emprat principalment als Països Baixos, en forma de sautoret patent i amb una malla al centre.
- adob al ferro adoberia Sistema d’adob per a pells que empra sals de ferro trivalent en un sol bany.
- de ferro locució adjectiva figuradament Tenaç, molt resistent, dur, inflexible. Tenir músculs de ferro. Una salut de ferro. Té el cor de ferro. Castigar amb mà de ferro. Una voluntat de ferro.
- edat del ferro prehistòria Segons la divisió tradicional de la prehistòria, la tercera i darrera de les tres edats dels metalls, després de la del coure i de la del bronze.
- picar ferro fred locució verbal figuradament Expressió usada per a indicar que hom s’esforça inútilment. Dir-li-ho és picar ferro fred.
■
ferro
masculí símbol Fe química inorgànica i metallúrgia Element de transició del bloc d , situat entre els elements dels blocs s i p en la taula periòdica, de nombre atòmic 26 i de pes atòmic 55,847 clorur de ferro II o clorur ferrós FeCl 2 química Substància de color verd que hom obté per acció de l’àcid clorhídric damunt el ferro clorur de ferro III o clorur fèrric FeCl 3 química Sòlid vermell que hom obté per acció de clor damunt el ferro ferro colat fosa 2 2 òxid de ferro II o òxid ferrós FeO…
■
ferro-
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ferro-</title>
Body
- química Forma prefixada del mot llatí ferrum ‘ferro’, que indica la presència de ferro divalent (Fe2+).
- metal·lúrgia Forma prefixada que indica la presència de ferro metàl·lic, emprada sobretot en la denominació d’aliatges. Ex.: ferromanganès, ferroalumini.
■
ferro-
química Forma prefixada del mot llatí ferrum ‘ferro’, que indica la presència de ferro divalent Fe 2 + metallúrgia Forma prefixada que indica la presència de ferro metàllic, emprada sobretot en la denominació d’aliatges Ex ferromanganès, ferroalumini