■ fermentar

Etimologia: del ll. fermentare, íd. 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. intransitiu
    1. Sofrir fermentació. De la matèria orgànica que fermenta, se’n fa compost.
    2. figuradament Un cor en què fermenten les passions.
  2. transitiu Produir la fermentació d’una substància. Fermentar el pa.