■ ferm | ferma

Etimologia: del ll. fĭrmus, -a, -um, íd. 1a font: 1244
  1. adjectiu
    1. Que no cedeix sinó difícilment a un esforç exterior. Tenir una carn ferma, els músculs ferms.
    2. Que no trontolla, no vacil·la. Parlar amb veu ferma. Un gest ferm. Un mur molt ferm.
    3. figuradament Ferm en els seus principis, en les seves ambicions. Una virtut ferma. Una ferma resolució.
    4. Que atrau, especialment per les seves qualitats. És un noi molt ferm. Quin cotxe més ferm!
    5. dret Dit del tracte establert amb seguretat i força legal, de la sentència o resolució judicial no recorrible.
    6. ferms! ciències militars Veu de comandament adreçada a la tropa en formació perquè els soldats es quadrin.
    7. fer ferm Lligar, collar, etc., sòlidament una corda, una peça, etc.
    8. terra ferma Terra d’extensió considerable, continental.
  2. adjectiu
    1. [usat adverbialment] Tenir-se ferm, aguantar-se ferm.
    2. de ferm locució adverbial Sense afluixar, intensament. El va renyar de ferm.
    3. en ferm locució adverbial En condicions fermes, no subjectes a tal o tal eventualitat. Una comanda en ferm.
  3. femení
    1. Cosa que serveix per a fer fort quelcom.
    2. especialment Llenca cosida a la vora d’alguna roba.
  4. masculí Part d’una corda, una peça, etc., on hom la fa ferma.
  5. femení
    1. dret Fermança, fiança.
    2. dret civil Aprovació, confirmació o seguretat que dona vigor a un acte o un contracte per les parts que hi intervenen.
    3. història del dret En dret català antic, en el cas d’atorgament d’una escriptura pública on es transmetien béns emfitèutics o feudals, lloació o aprovació que, salvant els seus drets, hi feia constar al peu del document llur senyor.
    4. ferma de directe història del dret Ferma de dret donada per un vassall o un emfiteuta mitjançant la garantia o la fermança d’un cavaller.
    5. ferma de dret història del dret Garantia que donaven les parts pledejants d’acatar i complir la resolució que recaigués en el judici.
    6. ferma d’espoli forçada història del dret Del segle XIII al XV, a Catalunya, lloació o aprovació del senyor directe sobre la hipoteca o l’assegurament que feia el pagès de remença per a garantir la devolució del dot i el pagament de l’escreix sobre el mas, la borda i la finca en general tingudes en emfiteusi.
  6. masculí marina, marítim
    1. Punt d’un cap per on hom el fa ferm.
    2. Veu de comandament que indica el final d’una maniobra i el moment en què hom ha de fer ferm el cap o la corda que anava cobrant o amollant.
    3. Punt més alt de l’escora d’un vaixell.
  7. masculí obres públiques Capa superior de l’estructura d’una carretera, que suporta directament el trànsit i que descansa sobre l’esplanació, a la qual transmet les càrregues que suporta.
  8. masculí indústria surera Tap de suro molt fet i atapeït i de poca elasticitat.