Accessory
Partició sil·làbica: fe_fa_ent
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. fidem faciens, -ntis, participi pres. de fidem facĕre ‘donar fe’, en la forma catalanitzada, com en faent, estupefaent, rarefaent, etc 1a font: 1799
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. fidem faciens, -ntis, participi pres. de fidem facĕre ‘donar fe’, en la forma catalanitzada, com en faent, estupefaent, rarefaent, etc 1a font: 1799
Body
-
adjectiu
- Que fa fe.
- Que és digne de fe.
- Dit del document legalitzat per notari o persona que disposa de fe pública.