fecund | fecunda

Accessory
Etimologia: del ll. fecundus, -a, -um, íd., d’una arrel comuna indoeuropea fe que enclou la idea bàsica de ‘fertilitat, nutrició, prosperitat’ i es dona en altres mots emparentats: femina ‘la que nodreix amb la seva llet el nodrissó’, filius ‘el nodrissó’, fetus ‘el fruit del part’, felix ‘fèrtil, productiu, afortunat’, fellare ‘mamar’ 1a font: c. 1200
Body
    adjectiu
  1. Que dona fruit, especialment no escàs, abundant.
  2. Prolífic, fèrtil. Un terreny fecund.
  3. Dit de qualsevol individu amb possibilitat reproductora.
  4. figuradament Que produeix abundants resultats, obres, etc. Un escriptor fecund. Una iniciativa fecunda.