Fe
Body
símbol química inorgànica i metal·lúrgia ferro 1 1.
Es mostren 3 resultats
Fe
Fe
símbol química inorgànica i metallúrgia ferro 1 1
■
fe1
fe
Accessory
Etimologia: del ll. fĭdes, íd., amb evolució mig frenada per influx eclesiàstic 1a font: s. XII, Hom.
Body
-
[plural fes]
femení
- religió i filosofia Adhesió personal a Déu, a una religió, a una realitat o un ideal que hom pren com a sentit darrer de la pròpia existència, etc.
- Convenciment íntim, sense necessitat de basar-se en la raó o l’experiència, que algú és honrat, és capaç o diu la veritat, que alguna cosa és eficaç, és veritable o es realitzarà. Jo tinc fe en ell. Tenia molta fe en aquell metge. Una persona digna de fe. Presta fe a tothom. Té fe en les plantes remeieres. No prestar fe als rumors. Tenir fe en el triomf de la justícia.
-
- Paraula que hom dona, prometença que hom fa, de complir alguna cosa. Guardar la fe donada. Mancar a la fe jurada.
- Adhesió a algú o perseverança a no mancar-li per una obligació que hom té envers ell; fidelitat. El vassall devia fe al seu senyor. Guardar la fe conjugal.
- Honorabilitat en virtut de la qual hom és mereixedor de confiança, de crèdit. Ho jura per sa fe. Us ho prometo a fe de rei.
- Seguretat, garantia, que hom dona de la certesa o l’autenticitat d’alguna cosa.
- a fe (o a fe de Déu [o de cristià, o de món, etc.], o a bona fe, o per ma fe, etc.) Fórmules de jurament o d’afirmació rotunda i emfàtica. A fe que és veritat!
- donar fe locució verbal dret Exercitar la fe pública.
- donar fe locució verbal dret Certificar.
- donar fe locució verbal dret Assegurar una cosa que hom ha vist.
- fe de baptisme dret canònic Certificació de baptisme.
- fe de vida dret Certificat expedit per l’autoritat competent que acredita l’existència d’una persona.
- fe pública dret Autoritat legítima atribuïda a notaris, agents de canvi i borsa, cònsols, secretaris de jutjats i de tribunals i altres funcionaris perquè els documents que autoritzen en deguda forma siguin considerats com a autèntics i llur contingut sigui tingut per veritable, mentre no es faci prova en contrari.
- fer fe locució verbal Ésser suficients, per ells mateixos, una declaració o un escrit, perquè hom cregui allò que afirmen.
- fer fe locució verbal Servir de prova.
- heràldica Moble que representa dues mans en faixa que s’encaixen.
-
- història de les religions Cos de doctrina, conjunt de dogmes o de veritats fonamentals, d’una religió o d’una confessió. Fe budista, fe cristiana, fe protestant.
- per extensió Qualsevol concepció del món, preferentment de caire filosòfic, tot i que no reconegui cap dimensió religiosa. La fe marxista.
- de fe catolicisme Expressió emprada per a designar els continguts de la revelació que el cristià ha de creure.
-
- bona fe Bona intenció. Anar de bona fe.
- bona fe dret civil Convicció que una persona té que fa o posseeix una cosa amb dret legítim.
- mala fe Mala intenció.
- mala fe dret civil Malícia amb la qual hom fa, posseeix o deté alguna cosa.
- banda de la fe història Durant el Trienni Constitucional, nom que hom donà a cadascuna de les partides absolutistes.
Vegeu també:
fe2
■
fe1
plural fes femení religió i filosofia Adhesió personal a Déu, a una religió, a una realitat o un ideal que hom pren com a sentit darrer de la pròpia existència, etc Convenciment íntim, sense necessitat de basar-se en la raó o l’experiència, que algú és honrat, és capaç o diu la veritat, que alguna cosa és eficaç, és veritable o es realitzarà Jo tinc fe en ell Tenia molta fe en aquell metge Una persona digna de fe Presta fe a tothom Té fe en les plantes remeieres No prestar fe als rumors Tenir fe en el…