■ faula

Partició sil·làbica: fau_la
Etimologia: del ll. fabŭla ‘conte, faula; conversa’, der. de fari ‘parlar’ 1a font: s. XIV, Muntaner
    femení
  1. Allò que hom diu sense fonament, cosa que hom conta i no és veritat; invenció, ficció. Totes aquestes coses que conten són faules. I no és faula, ans és cert.
  2. literatura
    1. Narració, en vers o en prosa, de fets meravellosos on sol donar-se un ensenyament moral; generalment hi intervenen animals, i fins i tot elements inanimats que actuen com si fossin éssers racionals.
    2. Sèrie d’incidents de què es compon l’acció d’un poema èpic o dramàtic.