■ fatxenda

Etimologia: de l’it. faccenda ‘feina a fer’, d’on ‘el qui es dona aires de tenir molta feina’, procedent del ll. facienda ‘coses a fer’ 1a font: s. XVII
    popularment
  1. femení Presumpció, parenceria. Gastar molta fatxenda.
    1. adjectiu i masculí i femení Que procura aparentar riquesa o donar-se importància amb la seva actitud, les seves paraules, etc. És un fatxenda, aquell!
    2. fer el fatxenda locució verbal Fatxendejar.