■ fastiguejar

Etimologia: de fàstic 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. transitiu Causar fàstic. El peix cru em fastigueja.
  2. figuradament
    1. transitiu Molestar en extrem. Sembla que ho faci només per fastiguejar-me.
    2. pronominal Es fastigueja de tanta pedanteria.