■ farmacèutic | farmacèutica

Partició sil·làbica: far_ma_cèu_tic
Etimologia: del ll. pharmaceutĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. pharmakeutikós, íd. 1a font: 1839, DLab.
    farmàcia, indústria farmacèutica
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la farmàcia.
    2. indústria farmacèutica Sector industrial encarregat de la fabricació de productes farmacèutics.
  2. masculí i femení
    1. Persona que exerceix la farmàcia com a professió.
    2. Persona que té el títol de llicenciat en farmàcia.