Es mostren 2 resultats

■ fang1

fang

Etimologia: del germ. fani ‘pantà, fang’, amb terminació en -g per influx de fanga, fangar, per la correlació dels dos conceptes 1a font: s. XIII
    masculí
    1. petrografia Mescla de terra i aigua.
    2. fang activat química industrial Fang de les estacions depuradores d’aigües residuals amb un contingut molt alt de bacteris i protozous actius que es multipliquen en les aigües.
    3. fang residual química industrial Fang extret del tanc de depuració d’aigües que no retorna al circuit i és deshidratat i eliminat, o bé és aprofitat per a engegar el procés de descomposició aeròbica en el compostatge.
  2. ceràmica Atuell fet d’aquest material.
  3. figuradament Situació moral molt baixa, deshonrosa.
    1. anar (o anar-se’n) a pastar fang [emprat en forma imperativa per a engegar algú de mala manera] Aneu a pastar fang, nois!
    2. enviar (o engegar) (algú) a pastar fang Engegar-lo de mala manera. Com que no en feia cas, la va enviar a pastar fang.


    5. Vegeu també:
    fang2

■ fang1

masculí petrografia Mescla de terra i aigua fang activat química industrial Fang de les estacions depuradores d’aigües residuals amb un contingut molt alt de bacteris i protozous actius que es multipliquen en les aigües fang residual química industrial Fang extret del tanc de depuració d’aigües que no retorna al circuit i és deshidratat i eliminat, o bé és aprofitat per a engegar el procés de descomposició aeròbica en el compostatge ceràmica Atuell fet d’aquest material figuradament Situació moral molt baixa, deshonrosa anar o anar-se’n a…
Informació complementària
Traducció

■ fang2

fang

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als fangs o a llur llengua.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un poble que constitueix un conglomerat racial d’elements sudànids i congolesos amb trets etiòpids, que habiten el nord del Camerun, el sud del Gabon i la Guinea Equatorial.
  3. masculí lingüística Llengua bantú de la família nigerocongolesa, parlada pels fangs.


    4. Vegeu també:
    fang1

■ fang2

adjectiu Relatiu o pertanyent als fangs o a llur llengua masculí i femení etnologia Individu d’un poble que constitueix un conglomerat racial d’elements sudànids i congolesos amb trets etiòpids, que habiten el nord del Camerun, el sud del Gabon i la Guinea Equatorial masculí lingüística Llengua bantú de la família nigerocongolesa, parlada pels fangs Vegeu també fang 1