■ fanàtic | fanàtica

Etimologia: del fr. fanatique, i aquest, del ll. fanatĭcus ‘inspirat, ple d’entusiasme’, der. de fanum ‘temple’, referit als sacerdots de Bel·lona, Cibeles i altres deesses que es lliuraven sovint a manifestacions místiques violentes 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu i masculí i femení
    1. Excessivament entusiasta, zelós, especialment en qüestions religioses, polítiques, etc.
    2. per extensió És fanàtic de la música.
  2. masculí història de les religions
    1. A l’antiga Roma, il·luminat que freqüentava els temples i era propens a deliris místics.
    2. Sacerdot de Bel·lona, de la Gran Mare o de diverses religions mistèriques.