■ fal·làcia

Partició sil·làbica: fal_là_ci_a
Etimologia: del ll. fallacia, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Disposició a enganyar.
  2. Qualitat de fal·laç.
  3. Conjunt de paraules o qualsevol altra cosa disposada per a enganyar.
  4. lògica Forma d’argument defectuosa.