■ fabricar

Etimologia: del ll. fabricare ‘afaiçonar, fabricar’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. construcció Construir un edifici, un mur, etc.
  2. indústria Transformar o produir, amb l’ajut de maquinària, d’energia, etc., mercaderies o altres productes.
  3. figuradament
    1. Fer amb esforç. Ha fabricat la seva riquesa a força de treballar i estalviar.
    2. Concebre, idear, especialment mentides, enganys, etc. El seu cap no para de fabricar intrigues.