físic
| | física

Accessory
Etimologia: del ll. phўsĭcus ‘físic, relatiu a les ciències naturals’, i aquest, del gr. physikós ‘relatiu a la natura’, der. de phýsis ‘natura’, i aquest, de phýō ‘néixer’ 1a font: 1399
Body
  1. adjectiu Que concerneix la natura, especialment les coses materials, en oposició a les mentals, morals, espirituals. El món físic. Llei física. Ciències físiques.
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la física.
    2. masculí i femení Persona que es dedica a la física com a professió.
    1. adjectiu Que concerneix el cos de l’home, oposat a moral. Les qualitats físiques. Un defecte físic. Els plaers físics. Exercicis físics.
    2. masculí antigament Metge, especialment el teòric, l’estudiós del cos, de les malalties i dels remeis.
    3. masculí El cos d’una persona, especialment la part exterior. Tenir algú un bell físic. Jugar-se el físic.