■ extreure

Partició sil·làbica: ex_treu_re
Etimologia: de treure
    verb [p p extret -a] transitiu
  1. Treure alguna cosa d’una posició fixa per tracció, succió, etc. Extreure una dent, un queixal. Extreure una espina ficada a la carn. Extreure pedra d’una pedrera. Extreure carbó d’una mina.
  2. biblioteconomia i literatura Treure d’un escrit, un llibre, etc., un passatge que hom copia o una part que és publicada separadament.
  3. química industrial i química analítica Separar, d’una substància, un dels seus components per mitjà d’una extracció.
  4. extreure una arrel matemàtiques Calcular l’arrel quadrada, cúbica, etc., d’un nombre.