■ extravagant

Etimologia: de extravagar 1a font: 1535
  1. adjectiu Que és fora de certs límits.
  2. dret
    1. adjectiu Dit del text no inclòs en un corpus o una col·lecció preexistent.
    2. masculí Dit del notari o escrivà que no tenia assentament fix en una notaria, una cúria o un òrgan oficial.
    1. adjectiu i masculí i femení Que és fora del sentit comú en allò que fa o que diu, que es comporta d’una manera estranya, extraordinària. Diuen que té fama d’extravagant.
    2. adjectiu per extensió La conducta del teu germà ha estat bastant extravagant.