■ explosiu | explosiva

Partició sil·làbica: ex_plo_siu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. explosus, -a, -um, participi de explodĕre ‘expulsar, rebutjar’ 1a font: 1864, DLab.
  1. adjectiu explosius Relatiu o pertanyent a l’explosió.
  2. masculí explosius Substància o mescla de substàncies capaces de produir una explosió (reacció química fortament exotèrmica).
  3. adjectiu fonètica, fonologia Dit de les consonants oclusives que no tenen intensió i que només consten de distensió o explosió.
  4. distància explosiva electricitat Distància màxima a què pot saltar la guspira entre dos elèctrodes connectats a una diferència de potencial determinada.
  5. potencial explosiu electricitat Tensió mínima que provoca el salt d’una guspira entre dos elèctrodes o dos conductors.